Judici als meus dimonis

«El cap ben alt, Olras. Quan entris a la sala, el cap ben alt.» No deixava de repetir-m’ho a mi mateixa abans d’entrar, com un nou mantra que havia de preparar-me per a allò que havia de trobar-me allà dins, entre el públic, entre el jurat, entre les seves mirades i entre els seus silencis.

«El cap ben alt, no has fet res que hagis de lamentar. Només volies protegir els teus companys, Azeroth i tots els seus éssers vius.» Els meus sis companys, ara a la sala, entre el públic, em miren amb ulls inquisitius. Cinc d’ells amb desconfiança i certes guspires de ràbia. Un d’ells, el bruixot Roghan, amb els ulls plens de por i remordiment. «Per què, Roghan?»

«Per què, Roghan? I el teu cap tan capcot? Alça’l, germà! Maleït orc, on és el teu orgull?» No puc dir-li res, en aquest moment. La distància entre nosaltres mai ha estat tan gran; els metres que ens separen són més amples que els abismes que hem superat. A ell li tocarà després; només espero que els meus ulls li expliquin, el calmin i l’omplin de valor. Si hem de compartir la mateixa sentència, sigui quina sigui, ha de ser amb el cap alt i la consciència tranquil·la d’haver intentat aturar per sempre tot el mal que ens ha estat perseguint des de fa generacions.

M’han despullat del meu arc, que em forjava les mans de força i valor. Ara, entre les cordes que m’estrenyen les mans, m’asseuré al banc dels acusats. I amb les seves mirades darrere meu, travessant-me el crani i carregant-me de pes les espatlles, acceptaré amb orgull les conseqüències del camí que vaig escollir, com a illidari, com a mestressa del meu destí i la meva ànima. I ho faré per ells, que encara em miren, pel meu pare, perquè ningú més no hagi de patir el seu final; pel meu llop, Sennoma, que es va sacrificar per mi i per nosaltres, per salvar-me i per salvar-nos, i per la meva ossa, Misha, que m’espera, pacient i fidel, en una cel·la, amb la intenció i la fe d’acompanyar-me en la següent aventura.

Amb el cap ben alt, m’assec al banc dels acusats i descanso el pes dels segles que ens han precedit. Avui, la justícia dictarà sentència als meus dimonis i el camí que vaig escollir vetllarà per mi i pels meus, des de tots els boscos d’Azeroth.

Text escrit com a jugadora del grup de rol de l’AVV de Bufalà interpretant l’Olras, una caçadora orca a la campanya de Warcraft. Publicat a la revista «La veu de Bufalà» (enllaç), en la secció «Entre daus». Pàgina 13, número 18, desembre 2017.  Imatge també allà inclosa d’autoria doble.