L’abast

No era tanta la distància entre els anys, realment, ni tan ample l’abisme entre les línies.

El temps jugava amb nosaltres, entre les cortines, i l’eludíem, pensàvem que l’eludíem, mentre durés l’abast de les mans i les mirades.

No va ser tanta la distància entre els anys, realment, ni tan ample l’abisme.

El temps era a l’abast de les paraules.

L’origen de la imatge i autoria a devianart.

Ara me n’adono

Fa temps que teixeixo
─sense saber-ho─
Triangles
entre les meves cuixes.
Són triangles de lluita
i de crits i foc de lluna,
teranyines de l’aigua
 que mai no cessa.

Caminants entre la geometria
que ens connecta,
i ens allunya,
a través dels fils qui ens guia?
On és el límit
─on el vam deixar?─
que ens dibuixava?

 

Imatge de Beau Bernier Frank.