Nina /comiat

T’abraço i el teu ronroneig és fluix i imperceptible, com un xiuxiueig a mitjanit a cau d’una orella adormida.

És el nostre llenguatge, és el nostre comiat; l’única manera de donar-nos les gràcies.

No sé poetitzar ni rimar,
petita,
t’has endut tots els versos
que em quedaven.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: