Nina /comiat

T’abraço i el teu ronroneig és fluix i imperceptible, com un xiuxiueig a mitjanit a cau d’una orella adormida.

És el nostre llenguatge, és el nostre comiat; l’única manera de donar-nos les gràcies.

No sé poetitzar ni rimar,
petita,
t’has endut tots els versos
que em quedaven.