El camí

El camí cap a casa aquesta
matinada pesa com un
record vell i desvestit.
És el pes de l’ombra d’un jo
trobant a faltar un temps
passat,
amb el Tu reflectit
en el vent humit.

I sóc jo només la tristor
amb la certesa de qui sap
que el futur no som Tu i jo
sinó un jo trobant-te a faltar
de camí cap a casa,
essent jo un record
ja per a Tu
tan antic,
vell i desvestit.

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: