Roig carmesí

He perdut la noció del temps. Només concebo la immensitat de les ombres que aquí s’allarguen i oprimeixen els meus sentits. M’enfosqueixen els ulls i ennuvolen tot allò que fins ara dec haver viscut. Desprenen una olor coneguda però llunyana, proveïda d’una distorsió de corda, d’un cop de nostàlgia precipitat dins d’un pou sense fons.

Una de les ombres s’estreny i s’estén. La seva olor és aquí encara, arran de terra. I ve d’un bocí, d’un fragment d’ungla que has deixat aquí per turmentar-me i torturar-me.

Sé que algú és amb tu, allà fora, duent les meves mans, rosades d’un roig carmesí que havia estat meu i em pertanyia.

 

Del 20 d’octubre de 2019.
Autoria i origen de la imatge aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: