He perdut la noció del temps. Només concebo la immensitat de les ombres que aquí s’allarguen i oprimeixen els meus sentits. M’enfosqueixen els ulls i ennuvolen tot allò que fins ara dec haver viscut. Desprenen una olor coneguda però llunyana, proveïda d’una distorsió de corda, d’un cop de nostàlgia precipitat dins d’un pou sense fons.
Una de les ombres s’estreny i s’estén. La seva olor és aquí encara, arran de terra. I ve d’un bocí, d’un fragment d’ungla que has deixat aquí per turmentar-me i torturar-me.
Sé que algú és amb tu, allà fora, duent les meves mans, rosades d’un roig carmesí que havia estat meu i em pertanyia.
Del 20 d’octubre de 2019.
Autoria i origen de la imatge aquí.
Deixa un comentari