Solamente

Jo tampoc no demano gaire,
però és jove,
Cortázar.
Tu també les voldries,
preferiries les seves mans
d’innocència escrita
i rebel·lia oculta.

Potser hem errat,
Cortázar;
potser és el verb.

I valdria més deixar córrer
l’estúpida i tossuda
valentia
i tornar a assumir
la inacció d’estar quiets,
de decidir
quedar-nos sols,
Tu amb el teu nas de tòtem
i jo
amb les meves mans d’asfalt i vidre.

I, potser, ja entre les pàgines,
recordi aquells poemes
que vas escriure.
I hi trobem aquelles pedres de colors,
que vaig deixar a peu de carretera.

One thought on “Solamente

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: