Dos poemes que mai no vaig dir-te…

Sense títol, dos poemes que mai no vaig dir-te ni publicar. Ara sovint les casualitats són oportunes és hora de despertar el foc del temps i del record.

Et desitjo.
I aquest llit buit s’estén
entre els llençols,
irisats del record de tu,
de les teves mans de fúria
i el teu esclat sense límit.

Versos des de Vic, escrits la matinada del 14 de maig de 2017.

Fet i fet,
el meu cos desapareixerà
i amb Ell el meu crit,
greu constant d’un
dolor que el delimita.

I el meu cos
s’endurà les teves
empremtes del vell sofà,
allà on es desfaci,
entre la lluita dels
nostres carrers i la tinta
Verda
d’un present que
Avui ens dilueix.

Versos des de Badalona, escrits la tarda del 24 de maig de 2017.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: