Daus incontrolables

El món del rol ha estat sempre virant entre la marginació i les llegendes negres de la ignorància i entre l’exclusivitat excèntrica i, com qui té un tresor amagat a casa sota els llençols, l’hermetisme, les quals han contribuït a alimentar aquestes llegendes, sovint per conveniència.

Però jugar a rol no atempta contra la nostra salut, no hi ha cap contraindicació, cap prospecte. Deixar volar la imaginació i viure històries és, al contrari, positiu cognitivament, perquè ens fa més àgils mentalment. També emocionalment, ens fa ressorgir l’empatia, ens fa resoldre conflictes, ens fa viure situacions –sovint difícils– que d’altra manera no podríem, segurament, experimentar. En resum, el rol ens fa posar-nos en el lloc de l’altre. Així, coneixem les nostres emocions i capacitats, perquè diferenciem allò que faríem nosaltres en la vida real i allò que faria l’altre, el personatge que duem a taula i que viurà, amb nosaltres, les aventures que vulguem.

El rol, precisament per tot això, no s’iguala a cap altre joc. Un cop hi juguem no n’hi ha cap altre que li faci ombra, perquè en cap altre pots participar tan activament. En comparació, els videojocs, els jocs de taula, etc., amb la nostra posició passiva com a jugadors i jugadores, esdevenen avorrits o, si més no, no tan emocionants com ho eren.

I és també per això que el rol ha cridat l’atenció dels poders fàctics. Per una banda, aquells que no volen que la llibertat, la capacitat crítica i l’aprenentatge que aquests jocs aporten es facin extensius a tota la població. Per l’altra, els qui veuen profit econòmic en aquesta afició o estil de vida. I és que el capitalisme sempre s’ha mogut entre aquestes aigües: intentant dilapidar les iniciatives, les alternatives, que suposarien una amenaça en contra del sistema que tenen construït –l’educació sempre ha estat una amenaça quan esdevé incontrolable–, i també volent treure’n profit econòmic. Sovint les dues van lligades, però no sempre.

Elevar el rol a una afició excèntrica en la qual hagis de consumir per a arribar a aconseguir-ho tot (figures, manuals, daus, marxandatge, etc.) és una manera d’alienació, d’extreure’n les potencialitats crítiques, constructives i transformadores que tenen aquests jocs. Passen de ser una afició, una potencialitat de lluita social, a ser un mode de consum més.

Ara bé, aquí, a Bufalà (i en altres llocs, evidentment, no hem inventat res), ens movem en altres llindars. No entenem el rol com a mode de consum, perquè acompanyem les partides que fem amb tallers formatius i perquè l’espai de taula –en som plenament conscients– és un espai d’esvaïment per a aquells, petits i grans, als qui la vida i el sistema econòmic que estreny no els deixa viure. No som en la roda editorial i quan comprem un manual, el socialitzem (o el donem a la biblioteca de l’AVV), compartint-lo amb qui vulgui jugar o narrar.

No som conqueribles pel sistema ni per ningú. Som alternatius i no tenim ambicions econòmiques. Però ningú no pot escapar de l’ego, la individualitat i el protagonisme de crear i participar de les històries a taula. En petita mesura, l’ego no és nociu, però si creix pot posar en perill projectes, iniciatives socials i la cooperació dels grups. El rol ajuda que això no passi, però no és la panacea. Hem de ser nosaltres mateixos els que posem límit a això. Que l’ego només serveixi a taula per a ser millors narradores i jugadores, només en benefici de la taula, dels grups i del motiu social i educatiu que tenim entre mans.

 

Aquest escrit ha estat publicat al número 23 de la Veu de Bufalà aquest març, a la secció d’«Entre Daus», pàgina 5.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: