Les dones no som lliures, encara.

Les dones no som lliures, encara.
Ni tan sols les activistes, ni tan sols les feministes,
no som lliures.
No som lliures de la por, no som lliures de la foscor
de la nit.
No som lliures del racó estret
i íntim
que ofega el nostre crit.

Però som lliures d’escollir què en fem, de les nostres cendres.
Les amagarem i les carregarem, feixugues, per sempre?
O les farem ressorgir?

Les vindicarem i, amb elles,
farem renéixer el camí de la llibertat,
la nostra,
un camí ple de crits i de por,
de nit i de foscor;
però un camí que serà nostre.

 

Aquest poema i la il·lustració han estat publicades al número 23 de la Veu de Bufalà aquest març, a la secció de «Bufa-l’art», pàgina 11.  Autoria de la il·lustració: amorao. Gràcies, Dani! 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: