Ara me n’adono

Fa temps que teixeixo
─sense saber-ho─
Triangles
entre les meves cuixes.
Són triangles de lluita
i de crits i foc de lluna,
teranyines de l’aigua
 que mai no cessa.

Caminants entre la geometria
que ens connecta,
i ens allunya,

a través dels fils qui ens guia?
On és el límit
─on el vam deixar?─
que ens dibuixava?

 

Imatge de Beau Bernier Frank.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: