Fa temps que teixeixo
─sense saber-ho─
Triangles
entre les meves cuixes.
Són triangles de lluita
i de crits i foc de lluna,
teranyines de l’aigua
que mai no cessa.
Caminants entre la geometria
que ens connecta,
i ens allunya,
a través dels fils qui ens guia?
On és el límit
─on el vam deixar?─
que ens dibuixava?
Imatge de Beau Bernier Frank.
Deixa un comentari