Ara me n’adono

Fa temps que teixeixo
─sense saber-ho─
Triangles
entre les meves cuixes.
Són triangles de lluita
i de crits i foc de lluna,
teranyines de l’aigua
 que mai no cessa.

Caminants entre la geometria
que ens connecta,
i ens allunya,

a través dels fils qui ens guia?
On és el límit
─on el vam deixar?─
que ens dibuixava?

 

Imatge de Beau Bernier Frank.

 

 

 

Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑