In English, please. El rol de taula a l’aula.

Un dels reptes del professorat en llengua anglesa, o de les segones llengües (o terceres o…), és com fer que l’alumnat parli anglès a classe i rebi el màxim d’input i feedback en aquesta llengua, i alhora fer malabarismes perquè tot plegat acabi resultant en un aprenentatge significatiu i constructiu.

Sovint, acabem usant les eines de les grans editorials ─les que ens aconsellen en cursos de formació o les que tenim als llibres per al professorat─, d’altres docents o les que van «usar» amb nosaltres quan érem alumnes. No vull desprestigiar o infravalorar aquestes idees i eines en cap cas, hi ha docents molt originals i creatius, però la majoria de nosaltres caiem en els mateixos errors que els nostres predecessors. Acabem fent activitats que són poc atractives només per usar quatre estructures gramaticals i el vocabulari del llibre.

Quan una activitat és poc atractiva per a l’alumnat, o es fa repetitiva, té el risc de no arribar a ser significativa, és a dir, que no serveixi per a aprendre. El fet d’usar la llengua a classe, encara que sigui poc i de manera repetitiva i poc constructiva, pot ajudar l’alumnat en el seu llarg camí de l’adquisició de la llengua anglesa. Ara bé, crec que hauríem d’aspirar a cercar alternatives que els fessin gaudir d’aquest camí i que alhora poguessin caminar-ne molts més. 

Els jocs de rol són la solució a tot això. Però abans d’exposar-ne els perquès, hauríem de saber què és el rol. Simón Blasco Perales ho resumeix molt bé en el seu llibre «¿Qué son los juegos de rol? Guía didáctica» (descàrrega gratuïta), un llibre per a totes les persones que vulguin saber què és el rol i com endinsar-s’hi, des de la perspectiva del jugador, el narrador o l’educador: 

Jugar al rol es vivir una historia en primera persona tomando nuestras propias decisiones, que influirán en el trascurso de la aventura. La mayoría de las personas que lee un libro, llega a ver en su mente al protagonista, los
personajes, las situaciones, como si las estuviese viviendo o las hubiese vivido. Pero el lector no puede salirse del guion escrito, no puede decidir si tal o cual personaje hará esto o aquello. En una partida de rol sí que puede  decidir lo que hará su personaje e influir en lo que harán los demás personajes que participen en el juego. 
En esencia, jugar al rol es crear una historia, como el escritor que crea un libro de la nada.

Llegir això ja t’omple el cap d’idees i preguntes. És com ser dins d’un llibre? I si és això, com funciona? I si els alumnes que tinc poguessin ser dins d’un llibre? I parlar en anglès? Tant de temps, com és possible? Deu ser molt difícil? Ja tindré temps a classe de fer això? Primer de tot, que no ens exploti el cap. És molt senzill. 

Com diu en Simón Blasco jugar a rol és com ser protagonista directe d’una història. Amb això ja hauríem de tenir suficient per voler incloure el rol a classe. No busquem sempre que els i les alumnes siguin agents actius a l’aula? No volem sempre que parlin el màxim d’anglès possible? I que també siguin crítics i treballin de manera cooperativa? Els jocs de rol, o interpretatius, engloben tot això. Per a més informació, de com el rol ens beneficia en l’aspecte educatiu, us recomano un article d’en Miquel Soria, del seu llibre «Rol en negre» (al llibre, que publicarà al seu bloc en breu, també tracta la vessant social, històrica i econòmica d’aquests jocs). 

En què consisteix exactament? Què necessitem? 

  • Una taula
  • Una història
  • Imaginació
  • Un narrador  
  • Jugadors  
  • Daus
  • Fitxes de personatge

Hi ha molts tipus de jocs de rol però no els detallaré aquí. En aquest article em centro en el rol de taula ja que crec que és el més viable i pràctic a l’aula. Com bé diu el nom, es juga en una taula i això, profes, ho tenim ben fàcil ja que tenim moltes taules a l’aula per usar. Necessitarem imaginació, la nostra i la dels alumnes. Però, sobretot, perdre la por. És un joc i encara que estiguem en un lloc per a la docència, hem de poder riure i passar-ho bé, no? 

En el context d’una classe, el narrador o narradora seria un paper destinat per al professorat. I els jugadors serien els alumnes. Evidentment, són rols que es poden canviar. De fet, recomano molt que quan els alumnes estiguin ja familiaritzats amb aquests jocs, siguin ells mateixos els que dirigeixin. 

Terminologia

  • Dirigir és un terme que s’usa per explicar allò que fa el narrador o narradora, també anomenat màster, en una partida de rol. 
  • El narrador o narradora explicarà o, millor dit, conduirà la història que la resta de jugadors ─el narrador també és un jugador─ protagonitzaran. 
  • Les fitxes de personatge són uns fulls amb les característiques de cada personatge. Cada jugador en tindrà una i allà podrà saber com és el seu personatge, per poder-lo interpretar. Aquí teniu un exemple de fitxa de personatge del joc de Klorkav. En l’àmbit de l’aula,  proposo més endavant una fitxa sense números que podria servir per començar.  
  • Els daus són un element essencial perquè aporten un element d’atzar al joc, que et condicionarà, ja siguis narrador o un altre jugador, en la història. Hi ha molts tipus de daus, adequats al sistema que s’utilitzi en partida. El sistema és un seguit de normes i números relacionats amb el dau.

Exemple pràctic

A classe d’anglès tenim, potser, el problema del temps. Una partida de rol acostuma a durar entre tres i quatre hores. A classe, si podem usar tot el temps disponible per a aquest joc, tindríem només una hora o una hora i dos quarts. Recomano, doncs, disposar mínim de dues sessions per a una partida o història.

El número de jugadors ideal és entre quatre i cinc, però això també és un handicap a classe. Si tenim ràtio reduïda, com és el cas del sector no reglat, podem fer perfectament aquest joc amb vuit o nou alumnes. Necessitarem només establir, potser, un sistema d’ordre de torns, com per exemple alçar la mà o que el dau digui qui va primer en l’acció. En el cas del sector reglat, on la ràtio és molt superior, podríem fer aquestes sessions si tenim l’oportunitat de desdoblar les classes, amb la complicitat d’altres professors que també s’hi apuntin. Si ho volem fer, trobarem la manera de fer-ho.

Necessitem una història i uns personatges, els personatges que duran els jugadors i d’altres que interactuaran amb ells. Els jugadors (els alumnes) tindran una fitxa, com per exemple aquesta, la simplificada que comentava més amunt:

 

 

Si us hi fixeu, no hi ha números. Ho vaig fer així perquè trobo que per introduir el rol a l’aula, ho hem de fer, al principi, de manera fàcil i ràpida, perquè també tenim el temps just. Allò important són les característiques perquè defineixen com és el personatge que el jugador ha d’interpretar. 

Què vol dir interpretar? Un altre tastet de terminologia. Interpretar és simplement pensar i actuar com ho faria el personatge que tens a fitxa. No vol dir fer el pallasso ni fer veus, tot i que l’originalitat, la immersió i la creativitat són molt benvingudes a taula i a l’aula. Què faria aquesta elfa davant d’un enemic? Què faria amb els seus companys (la resta de jugadors i personatges) en una situació difícil? Potser podria córrer ràpid per escapar d’alguna situació però no podria, segurament, tirar a terra una porta. I, potser, treballaria en equip i dialogaria amb un enemic, per convèncer-lo en comptes d’atacar-lo. O, potser no i usaria la màgia des de la distància. Això, profes, ho decidiran els vostres alumnes.

Aquesta fitxa ja d’entrada introdueix vocabulari. Aquests adjectius, els coneguin o no els coneguin, apareixen a classe de forma diferent. No és un exercici, no és un fill in the gaps ni han de fer frases. Simplement, i aquí hi radica la importància, els hauran d’entendre per saber com és el seu personatge. La curiositat que això els desperta (ho he comprovat) fa que s’oblidin que són paraules d’una llengua aliena, que probablement sortiran a l’examen. Perquè en aquell moment només pensen que són paraules que els diuen com és el seu personatge i, per tant, què podran fer i no fer quan juguin. I en aquest moment ja són part del joc, ells i els adjectius. Els podran aprendre des de la motivació i de manera no del tot conscient i hauran de consultar la fitxa molts cops per recordar com és el seu personatge. Això fa, ja des del principi, l’activitat de rol una eina molt significativa. 

Cada jugador, cada alumne, tindrà una fitxa semblant a aquesta o tan especialitzada com el docent vulgui. I el docent, alhora, haurà de saber com són aquestes fitxes, com són els protagonistes de la història que ell/a començarà a narrar. És ideal que puguin escollir què portaran i així no se’ls obliga a usar un personatge que no vulguin. Aquí hi haurà fitxes ja determinades però un altre exercici interessant, i que hem usat a Bufalà en els tallers de rol per a nens i nenes que fem, és que ells puguin fer-se el seu propi personatge o que comencin amb zero característiques i habilitats i que les puguin anar adquirint a mesura que el joc avança. Serien dues formes alternatives per aprendre anglès a classe també. 

En l’exemple que vaig fer a classe, amb diversos grups, la història era molt senzilla. Hi havia diversos tipus de personatges (elfs, orcs, nans, humans, trolls, etc.) i amb diferents oficis o classes (mag, caçador, guerrer, murri, etc.). Això últim és molt important perquè marca la diferència entre les habilitats o característiques dels diferents personatges que hi haurà. Aquests personatges es van trobar en un campament dins d’un bosc perquè el rei del seu país (l’època podria ser a l’estil de l’Edat Mitjana) els havia convocat per a una missió molt important. El rei encara no havia arribat, així que els deixaven una mica de temps lliure mentre esperaven. Això va ser la introducció de la partida, després d’haver explicat com funcionaria el joc. 

Els daus

En aquestes sessions vaig usar un dau de deu perquè, potser, els paràmetres d’èxit i fracàs són més senzills d’explicar amb aquest dau. Però, en realitat, es pot usar qualsevol tipus de dau. El dau de 10 va des de l’1 (pífia), el pitjor resultat, fins al 0 (crític), que seria el número deu, el millor resultat possible. Per saber una mica més què és una pífia, un crític o més termes us recomano aquest article.  El dau es llença a taula cada cop que un jugador vol fer una acció amb el seu personatge. Hi ha vegades que no cal fer-ho, en accions més intuïtives, com menjar o caminar, excepte si el personatge es troba en una situació de risc o dificultat. El dau determinarà l’èxit o el fracàs de l’acció. Per exemple: si el meu personatge vol aixecar una roca que li barra el pas i treu de l’1 al 4, l’acció no sortirà bé. De fet, l’1, la pífia, tindrà conseqüències negatives. La roca li caurà a sobre, ensopegarà, etc. Del 5 al 10, el zero, l’acció es farà i el número només determina com de bé es farà. Compte: no sempre funciona així. Si un personatge vol cercar alguna cosa però aquesta cosa no hi és, un èxit en el dau no determina que allò que busca aparegui. Això funciona com a la vida real: si jo busco les meves ulleres o les claus i no hi són, encara que les busqui molt bé, no les hi trobaré.

El narrador, el docent en aquest cas, és qui determina com s’interpreta el resultat del dau. Narrarà la història després de llençar el dau. El dau només és la guia que el narrador o narradora usarà per teixir la història.

La història

Com dèiem, la història comença en un campament on hi ha concentrats tot tipus d’éssers, entre els quals hi ha els nostres alumnes, que esperen l’aparició del rei. El narrador, el docent, pot explicar això com si fos un conte o simplement descriure-ho. 

La història es dividirà en escenes o trams. A classe la primera escena va ser la que he descrit abans, que descriu la situació i una mica el context. Allò que fan mentre esperen que el rei arribi és cosa dels propis jugadors i el narrador només haurà de descriure o narrar quan ho cregui necessari. Per exemple: l’elfa de la fitxa decideix anar a parlar amb un dels seus companys (els altres alumnes) o bé amb algú altre que hi hagi al campament. Això vol dir, narrador/a, que hi ha més personatges, com en qualsevol història. I tots els personatges que hi hagi (això ho decideixes tu, com també els objectes que es trobin, els edificis que hi hagi, o si plou o fa sol) els has d’interpretar tu. Aquests personatges normalment tenen fitxa també, però no cal.

La maga elfa, un dels nostres alumnes, decideix anar a parlar amb un nan que ha trobat al campament per veure si esbrina alguna cosa sobre per què són allà. La interacció que tingui amb ell serà ja un joc dintre del propi joc. I tindrem, segur, un speaking dins de la sessió. Aquí recomano que no es corregeixi l’alumne, o es faci molt poc, perquè llavors trencarà molt amb l’activitat. El que és important és que parli en anglès i tingui input, el que tu proporciones quan descrius o interactues amb altres personatges o l’input d’altres jugadors. 

Els altres jugadors decidiran fer altres coses i això anirà donant forma al joc. Pots allargar-ho com vulguis, però sí cal tenir present el temps de la sessió i fins a on t’agradaria que arribessin. Si hi ha més d’una, no passa res, ja ho reprendrem en la propera. Tu com a narrador, en aquell moment o en qualsevol altre, pots decidir quan arriba el rei. Pots fer-ho quan vegis que els jugadors estan perduts i no saben què fer o decideixen anar a dormir a la tenda de campanya (això passa).  En el meu cas, en un dels grups es van dividir: uns van decidir explorar el bosc i volien caçar alguna cosa, uns d’altres van anar a dormir, un altre va voler anar-los a despertar (quelcom que va desencadenar en una situació molt còmica), etc. 

El rei va arribar i els va explicar la seva missió, amb el detall d’un mapa. La pissarra de l’aula va anar molt bé i us recomano usar-la per a aquest tipus de situacions o per apuntar paraules que com a narradors usem en les descripcions. Havien d’anar a una cova i recuperar una joia molt valuosa. El que no sabien ─hi ha secrets que sempre el màster es guarda a la butxaca─ és que allà els esperaria un drac, a l’estil d’Smaug del Hòbbit. Ni tampoc sabien que pels boscos es trobarien criatures i un ogre gegant. Això és tot el que hem de tenir present com a narradors. Els jugadors, els alumnes amb els seus personatges, aniran per on vulguin i faran allò que vulguin, i nosaltres com a narradors haurem de gestionar-ho (és molt divertit) i usar aquestes peces entre tots, per construir la història. 

I ho farem en anglès, col·laborant entre nosaltres amb les habilitats i poders dels nostres personatges, o traint-nos i jugant. I alhora, depenent d’on situem la història i com ho fem, podrem aprendre i gaudir la literatura, la història, les matemàtiques, etc. Podrem ser creatius, usar la imaginació, deslliurar-nos de prejudicis, ser igualitaris, també un llarg etcètera. I no deixarem d’usar l’anglès, amb el suport de la pissarra, de la repetició, dels gestos, com fem sempre a classe. Però ho farem jugant i vivint una història.  Ho farem sent crítics amb nosaltres mateixos i les nostres decisions. Serem un agent de canvi, a través del rol. 

Parlem-ne…

Si ets professor o professora i t’agradaria incloure una experiència així a classe, ja sigui d’anglès o de cap altra matèria, per molt científica que sigui, parlem-ne. Si aquest article t’ha fet encuriosir-te però també t’explotarà el cap per la quantitat de nocions que exposa, parlem-ne. Posa’t en contacte amb mi i puc ajudar-te a fer-ho possible, resoldre dubtes o enviar-te el material que vaig usar en aquelles sessions o ajudar-te a fer-lo més especialitzat. 

O si ja has usat el rol a l’aula, o en altres àmbits socials i educatius, també en podem parlar. Entre tots podrem aprendre de les nostres experiències.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: