Les nostres sabates, les que tu has creat, no estan fetes per córrer.
Ens oprimeixen els peus, ens alcen cap a un cel obligat. Ens fan perdre l’equilibri, ens fan ajustar la vida al mil·límetre de l’estilisme que tu has dissenyat, que guanyem per a tu.
Dorms de nit? Ja tens la consciència tranquil·la? Mentre la dona que avui creua aquella cantonada fosca, aquell carrer sense llum, duu les teves sabates. Sense peus que puguin córrer i escapar del final que tu els has marcat.
Jo dic, desfem-nos d’aquestes sabates! Deslliurem els peus, tornem-los la llibertat que tenien. I podrem córrer, de peus a terra i amb la terra, però, sobretot, dempeus i ben vives.
Deixa un comentari