La modernitat líquida i els barris

L’adjectiu líquid fa referència a allò relacionat amb els fluids, que no té forma ni espai exactes. Contràriament, allò sòlid és allò que sí té una forma i una dimensió exactes en un espai concret. Allò líquid és més lleuger i susceptible al canvi que allò que és sòlid. Si diem, doncs, que vivim en una modernitat líquida i que hem deixat enrere la modernitat sòlida, a què ens referim? I, sobretot, què té això a veure amb nosaltres, amb el nostre entorn o amb el nostre barri?

Zygmunt Bauman, sociòleg i filòsof polonès mort recentment, va escollir aquests termes, els adjectius líquid i sòlid i les seves propietats, per fer una metàfora sobre el món actual. Bauman definia la nostra societat com una societat líquida, ja que està en un canvi constant en tots els aspectes. La modernitat sòlida era, doncs, l’època on els conceptes, els estaments o les institucions que formaven la societat ─com el matrimoni, la feina, les relacions socials, els governs, etc.─ no eren  tan canviants i, sovint, eren inamovibles. Les relacions personals en la modernitat sòlida pràcticament no canviaven. Hom naixia en un lloc concret i, probablement, s’hi estaria tota la vida. Hom tenia una feina i, probablement, la tindria tota la vida. I això ho podríem assimilar a tots els aspectes individuals i col·lectius de la societat. En la modernitat líquida, segons Bauman, ens passa el contrari: una persona pot néixer en un lloc determinat, però canviar de residència en múltiples ocasions. I el mateix es pot dir de les seves relacions i dels llocs de feina.

Allò que, segons Bauman, hauria propiciat aquests canvis ─de modernitat sòlida a líquida─ són les empreses, els avenços en la tecnologia i la migració. És un món on el moviment de persones és constant (la migració), on els avenços tecnològics, en comparació amb altres èpoques de la nostra història, són cada cop més ràpids i on les empreses governen més que els mateixos governs. Les empreses estan subjectes als canvis del mercat, així que el canvi en la configuració i la mentalitat dels governs és encara més ràpid. En resum, Bauman veia en això un canvi en la vida de les persones i les seves identitats. Veia la nostra societat com una societat profundament individualista, individualista a l’extrem, on res sòlid era possible que es formés i on la nostra identitat individual i col·lectiva tenia dificultats per arrelar.

Què té això de dolent i què té de bo? Caldria reflexionar-hi. En la modernitat sòlida no hi havia gaires canvis i era molt més fàcil que el dogmatisme i les formes de pensar úniques, basades en estaments també sòlids (la família, la religió, la tradició…) acabessin imposant-se en les nostres vides. I ara el procés s’ha revertit. Però, en la meva opinió, hem passat d’un extrem a l’altre. Hem passat d’un dogmatisme florit per la religió, la tradició i la família ─fortament patriarcals i tradicionals─ a un món on les relacions, la vida laboral i la comunitat són tan canviants i fluïdes que sovint no existeixen. Hem passat d’un món immutable i inflexible a un món ple d’inestabilitat. És un món on el canvi tecnològic és molt positiu, ja que ens ha dut a millorar la qualitat de vida (d’alguns) i ha propiciat avenços científics i artístics, però també és el món de la precarietat i del consumisme en expansió, on la nostra identitat individual radica, es fonamenta i s’alimenta dels canvis de mòbil que tindrem els propers cinc anys, per posar un exemple, encara que m’arrisqui a simplificar-ho tot.  

Som en una societat líquida on predomina el canvi. Però és precisament el canvi allò en el que no creiem. No creiem que puguem canviar la nostra societat, la nostra realitat, ens hi veiem incapaços. I com és això possible, senyor Bauman? No seria precisament en una modernitat sòlida, on tot és menys susceptible al canvi, quan és més difícil canviar les coses? Per què és ara quan, en principi ─perquè no és del tot cert, això─, hem escapat del dogmatisme i dels estaments estàtics, quan també hem perdut la iniciativa i la certesa que podem canviar les coses? Per què?

I, inevitablement, aquestes preguntes em duen al barri, a la ciutat, al nostre entorn. Si la modernitat sòlida era l’època anterior a la nostra, on tot durava més, potser la resposta a aquestes preguntes és en el procés mental i emocional que hem viscut des de llavors, potser sense adonar-nos-en. Sí, ens hem deslliurat dels estaments estàtics que ens han creat moltes injustícies en el passat i que ens feien impossible canviar les nostres vides, ja que cada persona estava marcada, més que ara, pel lloc i la classe on naixia ─o potser hauríem de dir que hem canviat uns estaments estàtics per uns altres on el seu canvi constant els fa alhora estàtics i inamovibles?─, però, per contra, era la solidesa d’aquell entorn la que també va propiciar el canvi social, la que feia més possible la unió entre la gent i la resposta social i unificada. La comunitat i la identitat col·lectiva també s’han fet líquides.

Ara, amb un entorn social en canvi constant, amb la precarietat marcant les nostres vides laborals i afectives i amb un individualisme i un consumisme exacerbats, tendim a la desmoralització i a la idea que no podrem fer res per canviar les coses perquè res no dura suficientment per poder-ho fer i perquè els que són ara els nostres veïns demà potser han canviat de residència, o tenen una vida laboral tan precària que no poden preocupar-se de res més.

Però és això un procés reversible? No em va quedar mai clar que Bauman fos optimista o aclarís això en cap moment, al contrari que Noam Chomsky, que segueix ben viu i repartint optimisme contra el desànim cada dia. Hi ha cap esquerda que puguem minar i seguir foradant? Hi ha cap bri de l’individualisme que teixia comunitats encara dins de nosaltres? Des de la base i des dels barris ho podrem esbrinar, segur, mentre seguim lluitant davant de cent portes barrades, siguin sòlides o líquides.

Escrit publicat a la revista «La veu de Bufalà» (enllaç), a la secció «Bufalà viu, Bufalà actiu». Pàgina 21, número 20, juny 2018.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: