Preludi

Desorientada em desperto damunt d’un sòl negre, sorrós i de càlida herba blanca. 

I veig la seva mà negra, engalanada amb un guant blanc, que s’estén per agafar-me, per ajudar a aixecar-me. I veig la seva cara tranquil·la, ferma i ignorant del sofriment que m’ha dut fins a ella. 

És Óbito. I és aquí per guiar-me. Per guiar-me més enllà dels arbres blancs, més enllà del meu patiment, de la meva terra i del seu lament. 

 

Escrit inspirat en un dels personatges de l’univers de Klorkav

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: