Sóc arran de terra
i em pregunto
quin és el límit
del temps
i del coratge.
Qui sóc jo,
i què s’ha fet
de nosaltres
—i qui s’ha desfet
—i qui s’ha desfet
de nosaltres—
aquí, arran de terra?
I quin va ser el límit
de la carretera
d’asfalt mullat
que d’altres han trepitjat
i que m’ha portat fins aquí?
I si la carretera sóc jo,
com sabré trobar
—com sabré tornar—
el moment previ
on el límit se’m va perdre
entre les mans,
com un líquid…?
Com sabré trobar
—per poder-hi tornar—
—per poder-hi tornar—
el moment previ
de veure’m aquí
—el moment previ
que em situa aquí—,
arran de terra?
Deixa un comentari