Recull

I

Diem «No» i la nostra veu jeu amb els ecos dels segles, silenciada.
Diem «Prou» i el nostre fil de veu és tan fi
que es trenca en bocins de flames,
que ara ressorgeixen quan escric. 
I és aquesta fènix, que ens crema per dins,
la que ens salvarà demà de les paraules 
i de les llances. 

II

No em reconec.
Qui és aquesta feminista?
Què hi fa davant del mirall,
examinant-se els defectes
que li han assenyalat?

III

Amb la pluja de la nit
torno a renéixer. 
No és redundant: torno a renéixer.
Com el primer cop, quan néixer
no va ser verb suficient per definir-me.

 

Agost 2017.