L’olor del vapor se’m barreja amb el vertigen que ara sento, per primer cop, després de tants anys. Es dilueix entre l’olor dels camps, de les fàbriques orgàniques, de tot allò que volíem protegir i que, ara, està a punt de desaparèixer.

De res serveixen ja aquestes ales que no són meves ni la nostra voluntat de lluita, la dels obrers. De res, aquest estómac meu, ara oprimit, que se’m rebel·la dins d’un cos que no reconec, suós entre vidres entelats, encara palpitant, i tremolós.

Aquesta olor duu la familiaritat de la flaire de casa, dels que m’esperen. Ells no veuran la meva tornada ni em recordaran com em veig ara, poruc, desmereixedor i desproveït de l’heroïcitat de quan va començar aquesta guerra. Si sobreviuen després de mi, faran d’això una celebració, o un memorial, a la plaça del poble.

I ho faran enganyats pel mite d’una falsa gesta. L’olor del vapor no és res més que l’olor de la fugida, de la covardia del desarmat, de quan tot és perdut. És l’olor del darrer alè que ja és proper, de la punxada d’un verí dels que ja vénen.

Relat publicat a la revista «La veu de Bufalà» (enllaç), a la secció «Bufa-l’art». Pàgina 11, número 19, març 2018.
Aquesta secció artística es nodreix d’il·lustracions fetes a partir de textos. Aquest cop hem invertit el procediment i aquest relat està basat en la imatge de la capçalera. Autoria de la il·lustració: amorao, nom artístic, Dani per als amics ;). 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: