Recordem, de vegades, a batzegades. Com si viure fos un somni, o un malson, que ens manté dins de l’oblit i recordar ens fes, d’alguna manera, despertar.
Avui, després d’una conversa, t’he recordat i recupero un dels textos que vaig escriure’t.
M’he trobat desfent-me
del temps a la vora de l’escala
en l’indret on l’aire balanceja
la dignitat d’eternes caigudes.
T’he trobat deslligant
el pal de la vora de l’abisme
lliurant el teu crit a la sirena
bescanvi pel seu cant.
Enfilada a la teva finestra
fa enlairar el teu crit,
distorsió de quatre cordes,
l’antiga sirènida.
L’has trobat estripant
els bressols dels infants que
dels gemecs de cendres
tornen a néixer.
Que coneixes d’on vénen
els crits de la sirena?
I si fa del teu cant
les tonades alegres?
L’he trobat on reposen
tèbies agulles velles
vora les seves dents
d’afilades promeses,
vora la teva pell
de falses proeses.
Versos del poemari «Crits», primavera 2013. Imatges d’en Jacek Yerka.
Deixa un comentari