Crits/2

Recordem, de vegades, a batzegades. Com si viure fos un somni, o un malson, que ens manté dins de l’oblit i recordar ens fes, d’alguna manera, despertar.

Avui, després d’una conversa, t’he recordat i recupero un dels textos que vaig escriure’t. 

 

 

M’he trobat desfent-me
 del temps a la vora de l’escala
en l’indret on l’aire balanceja
la dignitat d’eternes caigudes.

T’he trobat deslligant
el pal de la vora de l’abisme
lliurant el teu crit a la sirena
bescanvi pel seu cant.  

Enfilada a la teva finestra 
fa enlairar el teu crit, 
distorsió de quatre cordes, 
l’antiga sirènida.  

L’has trobat estripant 
els bressols dels infants que 
dels gemecs de cendres 
tornen a néixer.  

Que coneixes d’on vénen 
els crits de la sirena? 
I si fa del teu cant 
les tonades alegres?  

L’he trobat on reposen 
tèbies agulles velles 
vora les seves dents 
d’afilades promeses, 
vora la teva pell 
de falses proeses. 

 

Versos del poemari «Crits», primavera 2013. Imatges d’en Jacek Yerka

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: