Ariadna

Deixar anar el fil que sostenia
la tendresa serà tot un repte.

Ara que no hi és, no cal
esperar-la més en aquest laberint,
ple dels records i els seus miratges.

Serà tot un repte,
i assumint-lo sentiràs
el fil que aguantes ara,
menys suau, més dèbil.
Són poques
les hores que li resten.

Prendràs el fil
i estirant-lo veuràs
com la boira el feia viure,
i com la boira s’esvaeix.

I com,
amb la fortalesa que et reneix,
ets només tu
(sóc només jo)
a les dues bandes del fil.
No hi hagué mai ningú
més fora del laberint,
esperant-te.