Una boirina

Vaig assabentar-me del que havia passat a les sis del matí, de camí a la facultat, i ja no em vaig poder desprendre de la notícia en dies. Va ser com una d’aquelles pèrdues sobtades que, sense saber ni com ni per què, afecten de manera propera. 

I no és comparable a la pèrdua d’algú proper, algú qui sí has conegut, tractat o estimat. No ho és, no ho va ser, però tanmateix em va deixar envoltada d’una boirina estranya en aquell moment i durant dies.

I justament el darrer diumenge vaig prendre consciència de quelcom que m’havia passat inadvertit. I vaig adonar-me dels anys que havien passat, quasi deu, sense veure’l. I de com la sensibilitat pot fusionar-se amb el temps, en una aliança tan intrínsecament significativa com malèvola. Vaig veure, gràcies a tu, aquesta boirina escampar-se.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: