Okupem Bufalà?

Què és el moviment okupa? D’on ve? On va? Realment mereix la mala fama que té? Quins models de gestió hi ha al barri? Són possibles els espais d’autogestió a Bufalà que no depenguin en absolut de l’Ajuntament? En cas afirmatiu, quin paper hi tindrien les entitats del barri? I el veïnat? És possible l’okupació a Bufalà? I per què a Badalona, la tercera ciutat per nombre d’habitants de Catalunya, no hi ha un moviment okupa organitzat com a d’altres ciutats veïnes, com ara Santa Coloma de Gramenet o Barcelona?

Massa preguntes per a tan poc espai per escriure. No les respondré totes, però sí les deixo aquí per si tu que em llegeixes vols reflexionar-hi i trobar les teves pròpies respostes. D’on sorgeixen aquestes preguntes, així com d’altres que no especifico, però que podrien obrir debat, hauria de ser potser el punt de partida d’aquest escrit.

Sorgeixen en el si de multitud de converses amb veïns i veïnes activistes d’aquest barri, al llarg dels pocs anys que duc aquí activa. Entre bambolines sempre, és a dir, sempre motiu de reflexió després de reunions –amb cervesa o sense–, entre projectes de barri de qualsevol tipus i durant l’aprenentatge que el fet de ser en una associació de veïns com aquesta aporta. I sempre des de l’autocrítica i pensant en allò que volem millorar o allò que ens fa falta al barri. El que vull dir és que aquestes preguntes les escric ara i les escric jo, però són fruït de la reciprocitat del diàleg i la lluita, són conseqüència de tots nosaltres, d’allò que pensem i discutim cada cop que ens trobem i, sobretot, de les nostres utopies i somnis, d’allò que construïm caminant. La reflexió que algunes persones fem sobre el moviment okupa, en concret, ve de la realitat que veiem a Bufalà i de la comparació del seu teixit social i comunitari amb altres barris, altres realitats, altres espais i altres maneres de gestió.

Però per què alguns situem el centre de la reflexió en aquest moviment? Bé, no puc respondre en boca de tothom, però el cert és que, probablement, el moviment okupa és el màxim exponent d’autogestió en trama urbana. Què vol dir això d’autogestió? És la capacitat d’organització d’un col·lectiu, entitat, associació o grup de persones que només depenen d’ells mateixos, sense la intervenció de cap institució. Ara bé, hi ha moltes formes d’autogestió, i aquesta varia segons la  cultura i el territori on s’aplica, i potser aquesta definició podria ser massa simple. El moviment okupa és molt extens, i també varia segons el territori, la ideologia, etc., però  és ben cert que és un moviment social. Dels seus orígens no en sóc una experta; només sé que aquí pren força a les dècades dels setanta i vuitanta del segle xx. I sorgeix de la manca d’habitatge i la necessitat primària d’aquest, i de trobar espais socials i polítics alternatius. El sentit és sempre social i polític –per això s’usa la k en comptes de la c–, un espai de denúncia en contra de l’especulació immobiliària (okupant i arreglant espais buits o en desús, o edificis emblemàtics que es deterioren) i un espai de construcció social molt diversa (artística, ecologista, de debat polític, etc.).

A Badalona ben pocs casos hi ha hagut d’okupacions, en comparació amb altres ciutats veïnes com Gramenet, on el moviment okupa és arrelat als barris (no vull dir que en altres llocs no ho estigui) i a la lluita ecologista, o Barcelona, on a molts barris han sorgit alternatives socials i culturals en forma de CSO (centres socials okupats) o CSOA (centres socials okupats autogestionats) i són l’epicentre organitzatiu d’aquests barris i noves organitzacions veïnals i culturals.

I Bufalà, què? Ben pocs casos hi ha també d’alternatives d’autogestió i cap cas recent d’okupació. Normalment, qualsevol associació o entitat que aquí s’ha organitzat ho ha fet de manera privada amb l’ajuda o sense de subvencions municipals o supramunicipals. Moltes només subsisteixen gràcies a les subvencions, les quals han creat una dependència intrínseca de les institucions o s’han perdut entre els murs i la lentitud de la burocràcia. Malgrat aquesta dependència i barreres, el barri ha (de)mostrat capacitat d’organització i lluita al llarg de dècades, és a dir, que amb objectius i il·lusions comuns, els veïns i les veïnes s’han organitzat i han creat espais de debat, espais culturals, entre d’altres, on només hi havia terra.

El fet que la reflexió sobre el moviment okupa s’estigui obrint a Bufalà tal vegada indica que seria possible que hi acabés germinant. Tenim espais buits, com en d’altres barris de la ciutat, com a conseqüència de la crisi –una de les causes del seu revifament en altres ciutats–, com cases antigues o bancs abandonats. Tenim edificis emblemàtics tancats i en estat de deterioració (sí, la mateixa masia que tens al cap tu ara). I, potser, més important, des de dues bandes i sense cap ordre d’importància: la manca d’alternatives d’espais socials, culturals i d’expressió (les nostres entitats, amb el seu mèrit i feina reconeguda, ocupen un aspecte molt petit d’allò que el barri necessita) i la manca d’accés a l’habitatge per part del jovent i adults d’aquest barri. Un barri considerat perifèric en alguns aspectes, com per exemple pel tracte que rep, i d’altra banda amb lloguers inaccessibles (sovint més cars que al centre de Badalona) per als joves, que han de marxar, i d’impossible accés a res de propietat.

Tenim totes les necessitats i mancances perquè a Bufalà germini el moviment okupa. Ara bé, tenim la valentia i un teixit social consistent per dur-lo a terme? O ens quedarem per sempre veient com les nostres masies «cauen» de manera premeditada i el nostre jovent marxa del barri, la qual cosa provocaria la pèrdua de pertinença i vinculació social i cultural al propi barri?

Som un barri gran i amb inquietuds socials i culturals (artístiques sobretot) i sabem del cert que ens seguirem organitzant com bonament puguem i sapiguem, aprenent des dels camins que nosaltres decidim prendre. El temps ens acabarà dient què se’n derivarà, d’aquestes reflexions, cap on ens durà aquesta remor que ara comença a sentir-se a Bufalà.

 

Text publicat a la revista «La veu de Bufalà», en la secció «Bufalà viu, Bufalà actiu». Pàgines 4 i 5, número 17, octubre 2017.  Imatge també allà inclosa d’autoria doble.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: