Nostàlgia líquida

És efímera i tramposa aquesta solitud, aquest trobar-me a faltar que la nostàlgia us fa arribar ara. I inútil: no sóc ara la mateixa dona que recordeu.

Tu també et sentiràs així demà, quan la liquiditat del temps hagi esborrat els carpe diems que ara ens esperen i que deixarem passar. Perquè, potser, preferim la covardia d’un record distorsionat i intangible, que la sensible valentia de tenir-nos entre el xiuxiueig dels nostres dits.

 

Original del 28 de juliol de 2017.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

<span>%d</span> bloggers like this: