Dawn

When the dark hour lieth
as it were a shadow upon me,
it is time to come back home,
to Rohan,
to the Eorlingas,
to the Rohirrim
and their dauntless horses,
where the mellow lute dwells,
and the blazing Sun rests.

Nina

Desconec quant triga la llàgrima del dol a esvair-se.

O si fa olor d’herba mullada o s’evapora, com la pluja silenciosa.

Desconec si, com feies tu, la nit em balandrejarà mai en el seu somni.

Simba

La nit és lleugera
desproveïda del dia,
de la pèrdua que no espera,
de l’absència que em limita
i que es pensa infinita.

Teva és la cadència,
tan lleu i tan suau,
com la nit
als teus ulls
ja adormida.

Em lleves el pes
d’aquesta vida tan líquida.

Noviembre

La música huele al desconsuelo
de las palabras amargas,
al llanto malherido de la madrugada.

Huele al rumor del canto desierto,
a los cabellos hundidos en la almohada.

La música huele al color del duelo.
Y duele.

Nina. Comiat /2

Els teus ulls eren desperts,
fins el final,
fins després del final,
bonita.

Eren desperts,
desproveïts ja de
tendresa. On miraven?

Els teus ulls eren la quietud dels estels de l’univers. Eren el dolç repòs, aliè i ignorant de l’amargor del món.

Vindicaven l’amor.

Aturaren el temps.

Nina /comiat

T’abraço i el teu ronroneig és fluix i imperceptible, com un xiuxiueig a mitjanit a cau d’una orella adormida.

És el nostre llenguatge, és el nostre comiat; l’única manera de donar-nos les gràcies.

No sé poetitzar ni rimar,
petita,
t’has endut tots els versos
que em quedaven.

Minnaloushe

La vaig conèixer ahir,
d’amagat,
darrera les cortines.
Semblava cercar
una il·lusió de mi
a la terrassa.

Era una àvia.
Va aparèixer,
amb el fred,
com un preludi.

El seu gat em mirava.
(Minnaloushe?)
Ja m’oblidava.

The echo of dawn

Baby, let me drink this night down,
dance it, taste it, feel it.
Baby, let me sing our last night out,
let me sing it up.
‘Cause tomorrow’s not here,
It never comes,
it never comes.

A song without music. Just the silenced echo of dawn.

Sis

Fosca i muda
balandreja la lluna
amb el rostre
desvestit.

Entre records,
i cordes entrellaçades,
engalano la nit.
I hi traço la pluja
amb els dits.

Poema inspirat en la cançó Lluvia soleada, d’en Xavier P. P.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑